Ens fa molt contents poder dir que Cal Gorina es troba en un moment de CREIXEMENT. És per aquest motiu que en els pròxims dies adaptarem el blog a la nova realitat i no s’actualitzarà. Si voleu estar atents a les nostres novetats, podeu fer-ho a través de:

url

Twitter: https://twitter.com/calgorina

Facebook: https://www.facebook.com/Cal-Gorina-332368976774507/

o bé al telèfon 681 60 84 37  o a Cal Gorina ( c/Centre,8) dimecres i divendres de 10h a 13h.

 

rentadores

Amb motiu de la Festa Major l’Assemblea Llibertària de Castellar va engalanar el carrer centre. Prioritzant la seva màxima ecologista va decidir fer servir el màxim de material reciclat, i d’unes rentadores velles van sorgir unes jardineres amb molta patxoca. De fet, per les bones crítiques que havia tingut l’engalanament, i en especial les rentadores es va decidir mantenir-les davant de Cal Gorina. Es van situar de forma que tant cotxets com cadires de rodes hi poguessin circular sense problema. Era sorprenent la reacció que generaven: molts s’aturaven i interactuaven, alguns ens felicitaven, i fins i tot, els cotxes minoraven la marxa per llegir-hi la inscripció. Es tracta d’uns elements molt senzills però que cridaven l’atenció en uns carrers cada cop més impersonals. Tot i la bona acollida, l’Ajuntament va exigir-nos que les retiréssim. Un seguit de cartes i trucades ens informaven dels motius que al·legaven, tots ells diferents i sense atenir-se a la realitat que estaven jutjant. Entre altres mecanismes Cal Gorina va demanar posar-se en contacte amb l’advocada de l’Ajuntament perquè li aclarís aquest conjunt de lleis. Encara que ens van dir que si, mai ens van tornar la trucada. Així doncs, i tenint en compte que:

  1. Els motius al·legats per retirar-les eren diferents cada cop que parlaven amb nosaltres.

  2. No hi ha cap motiu objectiu per pensar que allò feia nosa.

Lamentem:

  • Que l’Ajuntament entengui la cultura del poble com una batalla política.

  • Que hagi mobilitzat a tants treballadors de l’Ajuntament: advocada, una pila de funcionaris, la brigada i la furgoneta amb el cost que tenen.

Aquest seguit de fets en porta a pensar:

Que l’acció de l’Ajuntament no s’até a motius legals ni de seguretat sinó exclusivament polítics. És per això, que recuperarem les rentadores i les col·locarem de nou al seu lloc.

Octubre 2016

Cal Gorina

Dijous 20 d’octubre Cesk Freixas vindrà a Cal Gorina a presesentar el seu últim llibre Alè de taronja sencera de l’editorial Tigre de Paper. També comptarem amb la presència virtual de Roc Casagran escriptor del pròleg del llibre.

Presentació Alè de taronja sencera.jpg

Sinopsi: Si tenim alè és que respirem, si respirem és que vivim. I els poemes que ens ofereix Cesk Freixas són una mica això. Freixas respira i viu poesia des de fa molts anys, i fins avui l’havia evocada a les cançons i al llibre de quasi­-aforismes Paraules per a Gaeta. Però ara s’embranca en una nova aventura perquè és dels que està convençut que respirar, que viure, significa no deixar mai d’obrir horitzons. Roc Casagran (del pròleg)

AUTOR: Cesk Freixas va néixer l’any 1984 a Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès). Actualment resideix a Rubí. Fill de família treballadora, és cantautor i ha editat cinc treballs discogràfics. El novembre de 2013 va publicar el seu primer llibre, Paraules per a Gaeta (Tigre de Paper), un recull de 150 relats. Persona compromesa amb el país i la societat, és militant de l’esquerra independentista i transformadora dels Països Catalans. Va començar a cursar la carrera de Geografia a la Universitat de Barcelona. Tot i que inacabada, segueix interessat en estudiar­la a fora dels mapes. És un ferm defensor del valor social de la cultura, lluny de la contemplació, com a eina cooperativa per compartir coneixement i ideologia.

PRÒLEG: Roc Casagran va néixer l’any 1980 a Sabadell. És llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Treballa de professor a secundària, feina que combina amb l’escriptura. Ha publicat els llibres de poesia Els carrers de les fàbriques, Trènicament trennificats, Després de Sarajevo i L’ombra queixalada; i les obres de narrativa Camí d’Ítaca (escrit conjuntament amb Oleguer Presas), Austràlia, Un ós panda al pas zebra i Ara que estem junts. Col·labora puntualment amb diversos mitjans de comunicació i fa recitals de poesia arreu del país, de vegades acompanyat per Cesk Freixas.*

 

 

Activitat organitzada per: Biblioteca Antoni Tort i Cal Gorina

Informació extreta de: Tigre de Paper Edicions

http://www.tigredepaper.cat/wordpress/ale-de-taronja-sencera/

Xerrada: Situació del camp de refugiats d’Eko

El camp de refugiats d’Eko a Grècia es va començar a construir de forma autogestionada pels mateixos migrants que escapen de distints conflictes bèl·lics ( amb DAESH com a focus principal) amb el suport de voluntaris internacionals. Al contrari del que es pugi pensar era un camp digne per viure-hi, tot i la situació. Hi havia aigua, la gent tenia accés a sanitat, educació… Tot i així, el camp va ser desallotjat per l’Estat Grec  amb Syriza al poder, el conegut com a “Podemos” grec.

Com és una realitat que toca de lluny a molts de nosaltres, hem preferit explicar la situació en un seguit de vídeos molt curts i fotos, per tal d’il·lustrar el millor possible el que allà està succeint:

  1. Que és el camp d’Eko? (2 minuts) Enllaç: https://www.facebook.com/jovessabadellnord/videos/1121808631223950/?ref=3&ref_newsfeed_story_type=regular&action_history=null
  2. Com fou el desallotjament? El desallotjament per part de la policia grega ve tenir lloc el 13 de juny de 2016. Van entrar centenars d’antiavalots al camp en autobusos per fer fora a la gent. A més, van fer fora als voluntaris,personal mèdic i a tota la premsa. Alguns voluntaris van intentar resistir dins del camp. Aquí és interessant recordar que la ONG Creu Roja va donar ordres estrictes als seus treballadors d’abandonar al camp, en un moment a on la seva tasca era tan necessària. Els voluntaris Sara Montesinos i David Zorrakino relataven així al twitter la situació:

    -Estem amagades entre tendes de companys refugiats. Les famílies ens acullen i ens escorten.

    -Antiavalots entren amb busos a . Després parlaran de desallotjament voluntari i sense força.

-Seguim amagades repartides en tendes de refugiats. I no pensem marxar, passi el que passi, fins al final i a les seves ordres.

-No han preguntado por la llave; han rajado la tienda de mujeres con una navaja para comprobar que no hubiera nadie dentro.

La voluntaria Ares#NoBorders, deia al seu twitter: “Aquest poli de secreta em demana mòbil i me’l registra per piular. Em diu que amb 2 minuts hem de pirar

3. Que és el projecte #rEKOnstruïm? https://www.youtube.com/watch?v=F7lvWWjkU4E ( 1 minut)

Recorda: DIJOUS 13 D’OCTUBRE A LES 20H A CAL GORINA COMPTAREM AMB LA PRESÈNCIA D’ARNAU GALÍ, VOLUNTARI AL CAMP D’EKO, QUI ENS EXPLICARÀ LA SITUACIÓ ACTUAL DEL CAMP.

(c/centre, 8. Castellar del Vallès).

 

SINOPSI:

La Sonita és una noia afganesa de 18 anys que ha entrat a l’Iran sense papers i es busca la vida als suburbis de Teheran, mentre lluita per fer realitat el seu somni: convertir-se en cantant de rap. Però la passió per la música xoca amb els plans de la seva mare, que la vol casar per diners, com tradicionalment es fa amb la majoria de noies joves a l’Afganistan. Però la realitat és més complexa del que sembla i les relacions humanes a vegades poden semblar contradictòries. La Sonita lluita amb el dilema de no perdre la seva família però, tot i així, vol ser capaç de construir la seva pròpia vida. A través de les seves cançons i videoclips de baix pressupost descobrim una artista carismàtica, decidida a parlar de la dura realitat que l’envolta amb una honestedat corprenedora. “Deixa’m xiuxiuejar-te les meves paraules, ja que ningú m’escolta quan parlo de les noies en venda”, d’aquesta manera arranquen els primers versos del seu exitós videoclip a YouTube (més de mig milió de visualitzacions), titulat Brides for Sale, amb el qual s’ha guanyat un nom entre els artistes emergents a l’Iran i ha posat de manifest el drama que suposa per un adolescent ser venuda a un desconegut per tal de casar-t’hi.

SONITA_3-1024x574.jpg

Mitjançant la història de Sonita podem entreveure una realitat cruenta: el dia a dia en una context duríssim de repressió, d’una societat regida encara per una mentalitat totalment patriarcal, i en mig de tot plegat, el conflicte talibà que segueix terroritzant als ciutadans afganesos. Dins de tot aquest desgavell una noia alça la veu contra els matrimonis forçats. Tot i la tímida ajuda d’alguna professora, la família sempre té l’última paraula per decidir sobre el destí de les noies i el preu al qual han de ser venudes. La mirada de la Sonita és d’orgull i de dolor. Com la Frida Kahlo més combativa, la jove afganesa ha capitalitzat la veu de l’alliberament de la dona en un moment i un lloc determinat. Sonita és un retrat fascinant d’una noia en explosió creativa que contrasta amb la manca de llibertat en la societat on li ha tocat viure. Una veu d’esperança que ressona al cor de l’antiga Pèrsia a favor del dret que cada dona pugui escollir lliurement el seu destí.

 

TRÀILER: https://www.youtube.com/watch?v=_SMu37BYX2E

 

FITXA TÈCNICA

Iran, Alemanya, Suïssa (2015) 90 min. VO en anglès i persa afganès (darí) subtitulada en català

Direcció: Rokhsareh Ghaem Maghami.
Producció executiva: Gerd Haag.
Guió: Rokhsareh Ghaem Maghami.
Fotografia: Behrouz Badrouj, Ali Mohammad Ghasemi, Mohammad Haddadi, Arastoo Givi, Torben Bernard, Parviz Arefi, Ala Mohseni.

 

La despesa dels Manel pels castellarencs (€!)

El passat dissabte 10 de setembre el grup Manel va actuar dins del marc de la Festa Major. Aquest fet va tenir un gran ressò al poble perquè l’entrada del concert costava 16€, tot privatitzant una festa que hauria de ser popular. L’ajuntament va fer una inversió de 43.000€ per aquest esdeveniment. Des de Cal Gorina, considerem que la despesa per aquest acte és desproporcionada, tenint en compte que el gruix de les activitats realitzades per Festa Major van a càrrec de les diferents entitats del poble, donant vida al poble durant aquests dies senyalats i també durant la resta de l’any.

Malgrat que no es va cobrir ni la meitat de l’aforament previst, i que la majoria d’espectadors venien de fora de Castellar, el regidor de cultura Aleix Canalís va afirmar rotundament al Ple Municipal del 27 de setembre, que el balanç de l’esdeveniment no és positiu, “ÉS UN ÈXIT”. En definitiva la venda d’entrades i un patrocini privat van permetre recuperar uns 18.000€, deixant un balanç negatiu de 25.000€.

aqeusss

Aleix Canalís al centre de la fotografia és 2n Tinent d’Alcalde, Regidor de Sostenibilitat i Medi Natural, d’Esports, de Cultura i Vocal de la Comissió de Planificació. També és membre de la Comissió de Govern del Consorci per la Defensa de la Conca del riu Besòs.

Des de Cal Gorina no compartim aquest model de Festa Major, que prioritza realitzar grans i costosos actes, com el concert de Manel, o el mapping en substitució del pregó, en detriment de potenciar i donar suport a les activitats organitzades per les entitats, ajudant a millorar el teixit associatiu i la participació popular.

Amb aquesta voluntat de reivindicar una Festa Major per a tothom, recordem que Cal Gorina va programar diferents activitats durant la Festa Major, que valorem molt positivament, i que xifres com les aquí mostrades, demostren que es fan més necessàries que mai, Per aquest motiu podem anunciar que l’any que ve des de Cal Gorina seguirem organitzant activitats per Festa Major, i convidem ja des d’ara, a tot aquell que hi vulgui col·laborar per a fer cada cop més gran la Festa Major Popular.

Finalment, la revelació d’aquestes dades evidencia un cop més un regidor de cultura amb poca vista i cap mena d’autocrítica. Al que li ha de quedar clar, que la seva, NO és la nostra Festa Major.